Situat estratègicament a la cara nord dels Pirineus, Les és la porta natural de la Val d’Aran des de la regió francesa de l’Haute-Garonne, i un dels principals punts de pas de les anomenades “rutes d’evasió”, o “rutes de la llibertat” durant la Segona Guerra Mundial.

S’ha dit molt, i s’ha escrit encara més sobre la importància que van tenir les localitats del Pirineu català en la salvació de milers de vides aliades entres 1939 i 1945. S’han descrit pobles, senyalitzat camins, reconvertit presons en museus de la memòria i fins i tot s’han aixecat monuments; i malgrat tot, encara que sembla estrany, pràcticament no se sap res de les persones que van fer d’aquests camins una esperança real de la vida per a jueus i altres persones fugides del nazisme.

A Les, els camins tenen noms i cognoms, com el de Françoise Bielinski. Nena jueva que va arribar al pas fronterer juntament amb la seva família fugint de la persecució alemanya, i a la que la guàrdia civil n’hispanitzà el nom pel de “Paquita Bielineski” en les moltes hores en quà van haver d’esperar-se abans que es procedís a autoritzar-ne la seva entrada de manera provisional en territori espanyol.

Com a Sort, els tràmits normals “d’acollida” eren l’expulsió immediata, com el cas d’un grup de nens jueus polonesos que la duana espanyola va entregar als oficials de la Gestapo a la frontera amb França i que van ser posteriorment assassinats; o la detenció, fins a l’arribada de les instruccions definitives de les autoritats competents de Lleida.

Els refugiats romanien en hotels i fondes de la població o inclús eren acollits per famílies fins el seu enviament a la presó de Sort o al camp de concentració de Miranda de Ebro. L’espera podia durar setmanes i inclús mesos, ja que durant l’hivern, i degut a la neu, Les quedava completament incomunicada. Però aquest no va ser el cas dels Bielinski.

Ara se sap amb total seguretat, que tota la família va poder escapar gràcies a un pla pactat entre alguns habitants del poble i un guia. Història oblidada durant molt de temps, i rescatada per diversos historiadors, que confirmaren que, com als Bielinski, una part important dels seus habitants acolliren de manera totalment desinteressada a altres jueus i aliats perseguits. Testimonis de salvats, però també de salvadors.

És el cas d’un administrador de la duana de Les, en Miguel Giner, al qual un oficial alemany de fronteres li havia confirmat que la SS matava els jueus que Espanya retornava. Giner es va convertir en un d’aquells àngels dels Pirineus que van ajudar a salvar centenars de vides el 1943.
En l’actualitat no queda res del pas fronterer, ni de la duana espanyola. Al seu lloc s’hi ha construït una carretera i el molt conegut hotel Juan Canejan, els propietaris del qual van participar en els esdeveniments del 1943 i que ara està gestionat pels seus familiars directes.
Què és Les llavors? Per a molts dels visitants, un poble dels pirineus pintoresc, amb carrers per als que el temps pràcticament no ha passat. No obstant això, per aquells que hem tingut la oportunitat de conèixer només una mica de la seva història recent, Les fou un dels pocs reductes d’esperança que quedaven a Europa per a aquells qui tenien la llibertat i la vida com a raons fonamentals de la seva existència.

Les rutes
L’ajuntament de Portbou acull gratuïtament els visitants i distribueix informació a les persones interessades en seguir les dues rutes existents:

La ruta urbana, que està senyalitzada i té 5 punts importants en el seu recorregut;

La ruta transfronterera,  que té una longitud de 7 km i va des de Banyuls (França) a Portbou (Espanya) i està molt ben senyalitzada.

Com arribar-hi
Servei diari d’autobusos: www.sarfa.com.

Trens: www.renfe.com

Cotxe: si veniu de Barcelona, seguiu l’autopista AP-7 fins abans d’arribar a França, agafeu la sortida 4 direcció Roses, després seguiu per la NII en direcció a Portbou.

Més info
Podreu trobar més informació al web oficial de Potbou.