Què tenen la Costa Brava i el Pirineu de Girona que els fan únics? Pregunto a en Josep Maria, però a diferència d’altres guies calla, pensa, i no em dóna una resposta sinó una recomanació. I em diu: “Hauries d’haver-ho preguntat a Ava Gardner, Liz Taylor, Robert de Niro, Mike Olfield, Penélope Cruz o a Kylie Minogue; a Messi o a Gerard Piqué; o a escriptors com Vargas Llosa, Hemingway o García Márquez. N’estic ben segur que ells t’haurien pogut donar la millor resposta”.

Intriga o simplement curiositat, investigant una mica per Internet vaig poder saber que la Costa Brava és un dels llocs de descans preferit d’artistes i intel·lectuals, que no és estrany trobar-se amb algú famós en un restaurant o caminant per la natura. És a dir, em trobava, sense saber-ho, en una de les destinacions turístiques més importants del món i que té un dels patrimonis naturals més bonics de l’Europa Occidental. Des dels monuments megalítics de l’Edat de Bronze fins a les obres dels grans pintors del segle XX, com Picasso, Dalí o Matisse, els seus paisatges han estat representats en obres d’art que estan exposades en els museus més importants del món.

I vaig tornar-me a preguntar: què tenen la Costa Brava i el Pirineu de Girona que els fan únics? Però aquest cop vaig decidir d’esbrinar-ho per mi mateix.

Després de preguntar a guies, amics, i de fer algunes trucades a altres viatgers especialitzats en Europa, vaig fer un llistat de les cinc meravelles que, estic segur, fan que aquesta zona sigui original, i que no estigui repetida a cap altra part del món.

Comencem doncs pel principi. Diuen que la millor manera de conèixer una destinació és caminant, i hi estic completament d’acord. I quin millor inici que fent una ruta que passa per les principals localitats de la Costa Brava: el Camí de Ronda. Les seves onze etapes abasten aproximadament 235 kilòmetres, i va des de la localitat de Blanes, lloc on comença la Costa Brava, fins a la frontera amb França, lloc on neix el Pirineu.

La ruta del Camí de Ronda és un recorregut per a fer a peu que segueix l’antic camí que voreja el litoral de la Costa Brava, utilitzat en els seus inicis per pescadors i per patrulles de vigilància policial per tal de controlar les activitats del contraban. La major part del recorregut transcorre per senders estrets senyalitzats i aptes només per a transitar-hi a peu, amb desnivells, pujades i baixades contínues, però en general sense massa dificultat.

Tot això, unit a la gran bellesa paisatgística, la flora i l’abrupta geografia de la Costa Brava, fan que el Camí de Ronda sigui un autèntic paradís per al senderista i l’excursionista. A més a més, a diferència d’altres rutes similars, és un recorregut que es pot fer durant els 365 dies de l’any, i per trams curts i independents; és a dir segons els gustos i les necessitats de cada visitant. Vaja, que no m’imagino a Robert de Niro ni a Vargas Llosa fent els 235 km del camí, però alguna etapa sí que em van dir que l’havien fet.

En conjunt, la travessa té un nivell de dificultat entre fàcil i moderat si se segueixen els senders marcats, i passa contínuament per poblacions on s’hi pot trobar allotjament i restaurants. A més a més, cal tenir en compte que totes les localitats de pas, com Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Begur, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i  Portbou estan connectades, mitjançant diferents tipus de transport públic, amb les principals ciutats de la zona com són Barcelona, Girona o Figueres. És per això que és una molt bona opció per a realitzar sortides d’un sol dia, passant, en molts pocs kilòmetres, per les localitats més representatives de la costa.

La nostra segona recomanació i parada obligatòria és el llac de Banyoles. El llac compta amb unes 107 hectàrees i és el més gran de Catalunya i un dels més extensos de tota la península ibèrica. Ubicat a la comarca del Pla de l’Estany, és el principal símbol de la ciutat de Banyoles.

Al llac s’hi pot arribar fàcilment en cotxe i en transport públic des de Barcelona (1 hora 20 minuts), Girona (30 minuts en autobús) o des de la mateixa Banyoles. A més a més del seu interès paisatgístic, ofereix una bona oportunitat per passar una tarda navegant, ja que existeix un servei regular d’embarcacions guiades. És molt recomanable de visitar el llac i moltes vegades complementari si es té pensat de visitar el poble de Besalú, que es troba a tan sols 20 minuts en transport públic o 10 minuts en cotxe particular.

La tercera recomanació és la visita al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Sens dubte és un dels espais naturals protegits més importants de les comarques de Girona. Amb més de mig milió de visitants l’any, fonamentalment catalans, espanyols i francesos.

Format per 11 municipis, existeixen diferents entrades al parc, la qual cosa facilita realment la seva visita. Té molt fàcil accés en cotxe des de Barcelona (1 hora i mitja), Figueres (35 minuts) i Girona (30 minuts), sempre passant per Besalú i per autovies i carreteres nacionals. També s’hi pot arribar bé en autobús des de Barcelona i Girona.

En el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, hi ha 28 itineraris de diferent extensió i dificultat. La majoria dels itineraris estan ben senyalitzats i poden seguir-se fàcilment, excepte algun dels més llargs que seria recomanable fer-los acompanyats d’un guia professional. Totes les rutes acostumen a connectar punts de la Garrotxa, el Ripollès o l’Alt Empordà.

La quarta recomanació és la visita al Parc Natural del Cap de Creus. Ubicat al nord de la Costa Brava, és un dels parcs més singulars de la península ibèrica, sobretot per les seves meravelloses vistes, pel fet d’estar vora el mar, però també per ser el lloc on neixen els Pirineus. Abasta els municipis de Port de la Selva, Llançà, Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga, i té una superfície de 13.886 hectàrees.

El transport a les localitats properes és molt fàcil des de Barcelona i Girona; però l’accés al parc és preferible fer-lo en cotxe, ja que el transport públic és molt limitat, i encara més en temporada baixa.

Dins del Parc Natural del Cap de Creus es poden realitzar múltiples activitats i visites. Les més conegudes són les que es fan a peu i en bicicleta de muntanya. La majoria dels itineraris transcorren per antigues vies utilitzades pel bestiar, que viatjava entre poblacions properes, i seguir aquestes vies ofereix l’oportunitat de conèixer els municipis connectats.

Tota la informació necessària sobre itineraris, rutes, guies, serveis turístics, etc., la podem trobar al Centre de Informació del Parc, situat al Palau de l’Abat en el Monestir de Sant Pere de Rodes, un dels més grans atractius de la zona, i que ha esdevingut una imatge emblemàtica de identificació del parc.

La cinquena i darrera recomanació, però no per això menys important, és la visita del Parc Natural Cadí-Moixeró. Creat el 1983 amb l’objectiu de protegir una de les àrees més riques en flora i fauna del Pirineu, és un dels parcs naturals més grans de Catalunya. Té com a característica principal, la de comptar amb un conjunt orogràfic de tipus prepirinenc; està integrat per les serres del Cadí i del Moixeró, amb el famós massís del Pedraforca (2.500 metres d’alçada), declarat d’interès nacional el 1982, i altres muntanyes com la Tosa (2.536 metres d’alçada) o el Puigllançada (2.409 metres d’alçada).

De molt fàcil accés des de Barcelona (150 kilòmetres) i des de Girona (190 kilòmetres), el punt d’inici de les excursions pot ser qualsevol localitat de la Cerdanya. És un gran desconegut parc per als estrangers i per aquesta raó és poc freqüent de trobar-hi turistes no nacionals fent senderisme o pujant els cims del parc.

Amb rutes que van des de les de nivell molt bàsic i curtes fins a les de nivell tècnic o llargues, el Cadí-Moixeró es pot recórrer pràcticament tot l’any i per tota mena de visitant, esportistes, no esportistes, famílies, etc. Recomano visitar-lo abans que aquest petit tresor poc trastocat pel turisme es massifiqui.

Llavors, què té la Costa Brava i el Pirineu de Girona que els fa únics? Toca respondre també amb una recomanació: perquè no ho contesteu vosaltres mateixos després de viure les mateixes experiències dels famosos que l’han visitat, però quest cop en primera persona?

La ruta

La millor manera de conèixer els Pirineus és iniciar el viatge des d’on realment neixen: des de la Costa Brava i el Pirineu de Girona. En molts pocs llocs del món s’hi pot trobar tant en tants pocs kilòmetres quadrats. Neu, sol, gastronomia, història, cultura, experiències, descans, és a dir tot i res a la vegada. Indrets on hi hagi de tot perquè aquell qui busqui la més gran sofisticació en qualsevol dels seus gustos i gens de soroll ni aglomeracions; per a aquell qui tingui la tranquil·litat i la desconnexió del dia a dia com a requisit indispensable.

La millor època per a visitar-lo: tot l’any, depenent del tipus de turisme que es busqui.

On anar? És potser la pregunta més difícil de respondre, per la quantitat de llocs que es poden visitar. El més recomanable és navegar per la pàgina oficial del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona, on podràs trobar totes les possibilitats existents per cada mes de l’any.

Com arribar-hi

Servei diari d’autobusos per tot Catalunya: des de l’Estación del Nord d’Autobusos de Barcelona (+34 902 303 222).

No obstant això, per a realitzar la ruta és obligatori mobilitzar-se en cotxe, ja que no existeix transport públic freqüent entre un parc i l’altre.

Tren: existeix una línia regular de tren des de Barcelona a Girona, Figueres y Puigcerdà. Consultar els horaris i preus a Renfe.com.

Cotxe: la millor forma de recórrer la ruta natural és en cotxe particular, ja que no existeix transport freqüent entre els diferents parcs naturals.

Es pot trobar tota la informació necessària per a visitar aquesta ruta natural en el web oficial de Parcs de la Generalitat de Catalunya.