Escollir on passar les vacances és una de les decisions més complicades de l’any. Normalment optem per viatjar a indrets on els nens puguin divertir-se i alliberar energia, i deixem en un segon lloc els interessos dels més grans. Llavors, on trobar una destinació que ofereixi natura, aventura, història, gastronomia y que la puguin aprofitar tots els membres de la família? Crec que us en puc donar la resposta: La Cerdanya.

La Cerdanya, en català, o Cerdagne, en francès, és una zona dividida en dues parts i que comparteixen des del 1695 dos països. L’Alta Cerdanya, ubicada a França, i la Baixa Cerdanya, en el Pirineu de Catalunya, a Espanya. Raons històriques que no vénen al cas, però que fan que un viatge a un sol lloc el puguem catalogar com a multidestinació. I si tenim en compte que està molt a prop d’Andorra, és possible allò pràcticament impossible en altres parts del món, visitar tres països en un mateix dia i fer-ho pràcticament a peu.

Per això, i després de passar alguns dies de visita per la zona, puc estar d’acord amb en David, el nostre guia: la Cerdanya és, sens dubte, una excel·lent destinació per al turisme familiar. Es troba en la vall més gran i assolellada de tota Europa; una gran plana situada entre els 1.000 i els 1.200 metres per sobre el nivell del mar i coronada per muntanyes que s’acosten als 3.000 metres d’alçada.

Els seus principals atractius són una bona comunicació (a 150 km de distància de Barcelona), l’excepcionalitat dels seus paisatges deguts a la gran amplitud de la vall, i les seves muntanyes com la Serra del Cadí, perfectes per a realitzar rutes de senderisme.

La Cerdanya compta a més a més amb espais naturals molt poc coneguts pel turisme estranger. En són exemples el Parc Natural Cadí-Moixeró o les valls i els llacs d’origen glacial, els quals han quedat una mica oblidats per la gran fama del Parc Nacional d’Aigüestortes i del llac de Sant Maurici, que es troben a una mica més d’una hora i mitja en cotxe.

Si em pregunteu què és el que més em va cridar l’atenció va ser, sens dubte, la seva unitat geogràfica i cultural. Malgrat estar dividida en dos Estats, França i Espanya, i que pràcticament limita al nord amb Andorra, és molt fàcil en pocs quilòmetres trepitjar tres Estats sense deixar d’escoltar com llurs habitants parlen la mateixa llengua, el català, i comparteixen una mateixa cultura. En David em va aconsellar, per entendre el perquè d’aquestes fronteres artificials, que comencés la meva visita pel Centre CAT de Puigcerdà i al Centre de Interpretació sobre el Tractat dels Pirineus, ubicats ambdós en el mateix lloc. Vaig seguir la seva recomanació sense dubtar-ho.

Així, vaig saber que el turisme a la Cerdanya es va iniciar a finals del segle XIX, i que era freqüentada per la burgesia catalana que es va instal·lar en grans torres al voltant del llac de Puigcerdà, degut a les seves grans possibilitats d’activitats per a tota la família, i degut també al clima sobre el qual es deia que era miraculós per a cert tipus de malalties. Sembla ser que se segueix pensant així ja que vaig notar la gran quantitat de famílies d’Espanya i França que acostumen a passar llargues temporades per tota la zona.

Després de visitar el Centre CAT, a Puigcerdà, la capital de la Cerdanya, ens vam animar a recórrer el llac de la cuitat en unes petites barques que van divertir molt els nens. Vam acabar el matí pujant al capdamunt de la torre del campanar de Sant Maria i gaudint d’una de les millors vistes de tot el Pirineu.

En ser el primer dia de la nostra visita, vam preferir a la tarda de fer una mica de turisme pels pobles veïns i amarar-nos una mica més de la seva cultura. El lloc escollit va ser Llívia, un enclavament espanyol en ple territori francès, una raresa històrica més de la zona, però molt interessant per als visitants. Vam visitar el Museu de la Farmàcia de Llívia, la farmàcia més antiga d’Europa, i vam fer una excursió per l’antic castell, que té com a peculiaritat que en arribar al seu punt més alt es pot tenir una visió de 360° de la vall de la Cerdanya.

Vam dedicar tot el segon dia a realitzar algunes de les excursions més populars per als nens, la dels llacs de Malniu i Meranges i els de la Pera a Lles; així com les excursions  curtes als salts d’aigua de la vall de la Llosa des de Prullans, o l’excursió als miradors del Pla de l’Àliga a Estana. Realment un descobriment per a tota la família i, com va dir en David: “una oportunitat de viure la natura en la seva màxima expressió”.

Em van comentar-me que a l’hivern es pot practicar un gran nombre d’esports de neu a les localitats de Lles, Aransa o Guils, les raquetes de neu, el mushing, o practicar l’esport més popular de la zona: l’esquí de fons. La centralitat de la ubicació de la Cerdanya facilita l’accés a gran part de les estacions d’esquí del Pirineu, tant a França com a Espanya, essent les més properes les de la Masella i de la Molina. Aquesta darrera és, a més a més, un veritable centre d’esports de muntanya durant tot l’any ja que a l’estiu té en funcionament el telecabina i ofereix molts d’altres esports com el parc d’aventura, el bowling, el tubbing, etc. Una gran quantitat d’activitats en plena natura i amb fàcil accés en cotxe.

L’activitat agrària i ramadera és molt important encara a la Cerdanya la qual cosa fa que en pastures i prats de muntanya sigui freqüent observar vaques, cavalls i ovelles. Per això, una de les activitats més apreciades pels els nens és la visita de granges i la degustació de productes naturals i realment típics de la zona. Per proximitat, vaig visitar a Meranges una granja d’ovelles i la formatgeria típica de pastor, mentre que a Montellà, per recomanació d’en Marc i la Lídia, propietaris d’un allotjament rural del poble on vam passar la nit, una granja de vaques ecològica.

Vaig començar el tercer dia de visita a Prullans, en el parc d’activitats i granja pedagògica amb més de 15 jocs possibles com el tir a l’arc, circuit d’habilitats, trampolins, etc., que està ubicat dins d’un complex d’esports d’aventura i en el que vaig començar realitzant una excursió en bicicleta elèctrica (ebike) i vaig acabar fent una ruta a cavall per tota la vall.

Gastronòmicament parlant, la Cerdanya és una de les zones més reconegudes del Pirineu per la seva qualitat de matèria prima i per la modernitat de la seva cuina. La gran quantitat de restaurants que basen la seva cuina en el producte de proximitat és un dels seus grans atractius. No obstant això em van recomanar de fer un pic-nic a qualsevol dels parcs que existeixen tant en la muntanya (àrea de Guils-Fontanera o Gallissà) com en parcs més urbans com el llac de Puigcerdà o el parc de Sant Guillem a Llívia, i menjar els productes que vaig adquirir en les meves visites. El lloc escollit va ser a prop de Prullans. Una experiència realment indescriptible i molt recomanable. A la tarda, sembla que el temps s’atura i que la tranquil·litat sigui el denominador comú. Ja no ens va quedar més temps aquell dia, el cos i la família demanaven un bon bany, i què millor que fer-ho en un dels spa més grans de la zona: el centre Wellness del Cerdanya Resort.

Diuen que la Cerdanya és la vall amb més hores de sol de tota Europa; no obstant això, si us trobeu amb un dia de pluja, hi ha diverses possibilitats d’activitats per a aprofitar el dia malgrat tot, com participar en una expedició d’espeleologia a les coves d’Anas de Prullans, fer patinatge al Poliesportiu de Puigcerdà, o jugar en el Miniclub de Prullans mentre els pares es relaxen en els seu Centre Wellness.

Vam acabar la visita a la Cerdanya amb una de les millors atraccions, l’anomenat Tren Groc que té el seu punt de partida a la part francesa de la vall. El seu recorregut compta amb el desnivell en una línia ferroviària més gran de tot França i uneix dues viles amb unes muralles que han estat proclamades Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO: Montlluís i Vilafranca de Conflent.

Cau la tarda i amb ella arriba l’hora de tornar a Barcelona. Són molt estranyes les sensacions que aparentment ens envaeixen a tots: la d’haver recorregut tres països sense haver sortit d’un mateix entorn, però també el fet d’haver viscut moltes experiències en família, que com va dir la meva filla Rivka en fer les maletes, van ser experiències que només es podien viure junts… i a la Cerdanya.

La ruta

La Cerdanya té innombrables possibilitats d’activitats per a fer un viatge en família. La seva proximitat amb França i Andorra, la seva ubicació al Pirineu i la seva accessibilitat des de Barcelona o Girona, fan d’ aquesta zona, en gran part desconeguda per el turisme estranger, una de les més completes i amigables per a visitants de totes les edats.

Com arribar-hi

Servei diari d’autobusos: des de l’Estació del Nord d’Autobusos a Barcelona (+34 902 303 222) fins a Puigcerdà per l’empresa www.alsa.es. El preu del bitllet és de 20,40€ i la durada del trajecte és de 3 hores. Surt cada dia de Barcelona a les 09:30 i a les 18:·30. Les sortides des de Puigcerdà  són a les 05:27 y a les 13:27. No obstant això, per a realitzar la ruta proposada en aquest article és obligatori mobilitzar-se en cotxe, ja que no existeix transport públic freqüent.

Tren: existeix una línia regular de tren entre Barcelona i Puigcerdà. Consultar els horaris i preus a Renfe.com. Surten 7 trens al dia i la durada mitjana del viatge és de 3 hores.

Cotxe: si veniu de Barcelona, cal sortir de la cuitat comtal per l’eix del Llobregat ( C-1411) i anar a buscar del túnel del Cadí (de pagament). Passant per Terrassa, Manresa i Berga, arribarem a Puigcerdà en una mica més d’una hora i mitja.

Una altra via de comunicació des de Barcelona és la N-152 (Barcelona-Puigcerdà), que passa per Vic, Ripoll, Ribes de Freser i la collada de Toses fins  que arriba a Puigcerdà (ruta gratuïta). L’itinerari és més llarg però els paisatges que podrem veure per la Collada compensen l’esforç addicional.

Més info
Podeu trobar tota la informació necessària per visitar la Cerdanya en el web oficial de turisme de la comarca.